Títol original | Cimento dell'armonia e dell'inventione. N. 1.-4. (it) |
---|---|
Forma musical | cycle of violin concerti (en) |
Compositor | Antonio Vivaldi |
Epònim | estació de l'any |
Data de publicació | 1725 |
Gènere | concert |
Moviment | música barroca |
País d'origen | Itàlia |
Part de | Il cimento dell'armonia e dell'inventione |
Format per | Concerto No. 1 in E major, Op. 8, RV 269 (en) Concerto No. 2 in G minor, Op. 8, RV 315 (en) Concerto No. 3 in F major, Op. 8, RV 293 (en) Concerto No. 4 in F minor, Op. 8, RV 297 (en) |
Instrumentació | violí, violí, viola, violoncel i continuo group (en) |
Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi és un conjunt de quatre concerts per a violí compostos el 1723. És l'obra més coneguda de Vivaldi i una de les més populars de tota la música clàssica. Els concerts es publicaren el 1725 per Michel-Charles Le Cène i formaven part d'un conjunt de dotze concerts (op. 8), amb el títol Il Cimento dell'armonia e dell'inventione. Els primers quatre concerts s'anomenen Le quattro stagioni i fan referència a cada una de les estacions de l'any. Cada concert té relació amb un sonet i segueix l'estructura de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids (allegro, presto, etc.).
Hi ha debat sobre si els quatre concerts van ser escrits per acompanyar els quatre sonets o viceversa.[1] Encara que no se sap qui va escriure els sonets que l'acompanyen, la teoria que els va escriure Vivaldi és recolzada pel fet que cada sonet es divideix en tres seccions, cadascuna amb una correcta correspondència amb un moviment del concert. Independentment de l'autoria dels sonets, Les quatre estacions es pot classificar com a música programàtica, un tipus de música instrumental destinada a evocar elements extramusicals,[2] i una forma de compondre que Vivaldi demostraria com a prou desenvolupada per ser presa seriosament.[3]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search